lunes, octubre 16, 2006

Cosa perquesi

Bueno avui han pasat coses que havien de passar. A vegades es estupendo que algú t doni una colleja de tan en tant per veure el que estas fent. Lamentablement molts cops no pasa i ens quedem alla com els burros miran endevan i prou i preocupats nomes per les nostres paranoies i els nostres problemes, però no els que nosaltres mateixos provoquem a la gent. Llàstima que l'ésser huma sigui tan individualista a vegades...
Bé un cop feta aquesta introducció metafísica que ma donat per posar, i sobre la que podria extendre'm molt més, posare la cosa perquè si, que no és més que el que he posat ja (?).
També em sap greu que la gent posi coses (comentaris dels posts i coses d'aquestes) i jo no pugui fer-ho, de fet tinc temps escàs per mirar-los i posar alguna cosa decent, apart de algun comentari estupid i unes equisdes ( xD ). Una tonteria tan tonta com aquesta, i que no tenia més importancia fins fa no menys de dos minuts des que he començat a escriure-ho, m'ha fet reflexionar ja que he vist..certes coses. Em tornen a fer pensar.
Potser penso massa, o potser no penso de la manera adecuada..o potser realment no estic pensant, qui ho sap. M'agradaria pensar (tornem-hi) que en la vida hi ha époques i époques, les que estas estupendo, les que simplement estas, les que un dia hi ets i dos no, i les que no hi ets cap dia.
Quin gran problema no trobar l'arrel dels problemes, aixó es converteix ja en un altre problema, quines coses te la vida. Curiós. Així doncs anem sumanat coses i cosetes, i acabem per ofuscar-nos, almenys a mi em pasa, a vos tambe? Ves quina cosa.
La solució quina és? tic tac tic tan pasen hores dies i no ho saps. No saps res. O ho saps tot el que vols saber o necessites saber po no sap què fer-ne. És com el pintor que ja no sap que pintar, o l'escriptor que no sap què escriure. Això deu anar a èpoques. Époques que no hi ets.
Un dia tot ve, i fa el cuadro més estupendo del món, el millor conte. O no ve, com a vegades el autobús quan tens més pressa.
Les dificultats son impediments o bé són proves?
Segurament no sóc gens orginal dient aquestes coses, de fet moltes vegades venen al cap qüestions d'aquest tipus - a mi al menys em venen- però és el que ma sortit ara despres de les coses que han pasat. Poques, però moltes a vegades. Potser masses.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

ha veces se tienen epocas bajas en las que no saves como reaccionar...pero bueno, que te voi a contar q no hayas puesto ya...en fin.

eva potter dijo...

pos kina filosofada...i kines veritats...en realitat aket es un post on no s'han de posar comentaris..ups! se ma scapat ;)

muak!

Anónimo dijo...

bueno... vaig tard... po no entro gaire als blogs aquests. Perma, lo important és que, encara que sigui pels altres, te n'hagis adonat! Pq a vegades estem d'alguna manera i actuem d'alguna i ni nosaltres mateixos ens n'adonem i no ho podem corregir. Ànims!! I tots passem èpoques millors que altres, però la vida continua, i és molt bonica i val la pena viure-la!! I aquí estem, per millorar cada dia! poc a poquet!! que avorrida si fossim perfectes, no trobes??
una abraçada!